Característiques generals.
El
mètode bandeja el plantejament exclusivista basat en el valor "formal"
de l'ensenyament del llatí i la preeminència de l'estudi de la
gramàtica per sobre de la comprensió del text, igualment com qualsevol
altra aproximació que minusvalori les capacitats de l'estudiant per
comprendre una llengua que és l'origen de la seva.
El
model s'estructura en una sèrie de mòduls tancats d'una duració
quatrimestral (de 40 a 50 hores de classe), el primer dels quals és el
que presentem aquí. Cadascun d'aquests mòduls té una programació
unitària i terminal que permet fer un tractament diferenciat dels
estudiants d'acord amb els seus coneixements previs.
1.
És unitària, en tant que els textos de cada mòdul pertanyen a un únic
autor i suposen sempre l'assoliment del mateix volum de coneixements
morfològics, sintàctics i semàntics. Les deu unitats de cada mòdul es
presenten amb una distribució en tres nivells de dificultat, per poder
tractar la diversitat de procedències que hem esmentat abans: el primer
està pensat per a aquells estudiants amb coneixements mínims o nuls; el
segon per a aquells que han cursat un nivell intermedi; el tercer, per
a aquells que han adquirit el nivell màxim previ a l'entrada a la
universitat. La diferenciació per nivells ve donada pels diferents
graus de manipulació del text original.
2.
És terminal perquè el mòdul treballat no està en funciò del següent o
del precedent. És a dir, suposant que un estudiant només treballi el
primer nivell de cada mòdul acabarà sabent sempre el mateix. La
progressió arriba amb el canvi de nivell: si un estudiant supera el
tercer nivell de qualsevol dels mòduls, té uns coneixements apropiats
per accedir al segon cicle de Filologia Llatina. Aquesta programació
independent, en efecte, permet que els mòduls siguin intercanviables
entre ells, d'acord amb les preferències del professor.
A DALT
Textos i nivells de manipulació.
Tot
i que la manipulació dels textos no es pot basar en unes normes
estrictes, la qual cosa podria conduir-nos a obtenir missatges absurds,
hem establert alguns criteris uniformes que determinen un grau de
dificultat gramatical per a cada nivell
Com
a norma general, en el primer nivell, eliminem la subordinació,
exceptuant aquells casos en què l'estructura complexa és fàcilment
comprensible, perquè l'estudiant la coneix en la seva llengua (oracions
de relatiu, construccions amb infinitiu de present, construccions
senzilles de gerundi i de participi, etc). Per aconseguir la reducció
apliquem dos criteris. Primer, reduïm les subordinades a oracions
independents, tot substituint els connectors per partícules o sintagmes
equivalents (cum per tum; unde per hac causa; ubi per ibi; ut consecutiu per sic; ut completiu por hoc).
Tanmateix, quan d'aquesta substitució mecànica en resulta una frase
massa complexa o bé incomprensible, recollim la semàntica en una nova
oració independent o, en darrer terme, l'eliminem. Segon -i només en
els primers textos-, canviem l'ordre dels mots en algunes ocasions,
sobretot si l'hipèrbaton original pot ocasionar una dificultat massa
gran de comprensió.
En el segon nivell
incorporem, de forma progressiva, totes les construccions de relatiu,
de participi, d'infinitiu i de gerundi i gerundiu.
El tercer nivell, que és el text original, incorpora la subordinació complexa i l'estil indirecte.
A DALT
Exercicis de comprensió.
Atès
que el principal objectiu del mètode no és pas obtenir una traducció
que reflecteixi totes i cadascuna de les particularitats de la llengua
llatina ni tampoc realitzar una anàlisi morfosintàctica acurada, ans
obtenir una versió del text que palesi que l'estudiant ha entès el
contingut de cada frase i, sobretot, el contingut global, els exercicis
de comprensió són bàsics i, en algun cas, poden esdevenir suficients.
En
aquest sentit, doncs, hi ha sempre un seguit de qüestions amb què
pretenem dos objectius. Primerament, que l'estudiant rellegeixi el text
i s'adoni que coneix una part important del lèxic; segonament,
proporcionar a l'estudiant clars indicis semàntics d'aquells fragmenmts
menys evidents.
Les qüestions del primer
nivell sovint només exigeixen una resposta mecànica i repetitiva, si
més no en els primers textos. Amb tot, a mesura que es va avançant hi
ha qüestions-test que eviten aquest perill. Les respostes a les
qüestions del segon nivell no són tan evidents i, en qualsevol cas,
l'estudiant es veu obligat a modificar la morfologia dels elements o bé
a reutilitzar frases del text tot canviant els connectors. Finalment,
les respostes a les qüestions del tercer nivell demanen un coneixement
més acurat de les relacions semàntiques entre les oracions
(causa-efecte, conseqüència, finalitat, etc...).
A més de les qüestions esmentades troben altres exercicis que asseguren un primer estadi de comprensió:
a.
Exercicis en què l'estudiant ha d'esbrinar la veracitat o falsetat d'un
missatge en relació al text que acaba de llegir, distribuïts també per
nivells.
b. Exercicis de sinonímia, en
què l'estudiant ha de cercar l'expressió del text que reflecteix el
mateix sentit que la frase que hom li porporciona, ja sigui en llatí o
en català. Aquest tipus d'exercicis facilita la comprensió de passatges
del text original que són obscurs per qualsevol causa.
c. Construcció de frases a partir d'elements desordenats.
d.
Combinació d'elements agrupats per categories morfològiques per obtenir
frases correctes gramaticalment i semàntica. Són exercicis que combinen
la comprensió escrita amb elements de gramàtica.
A DALT
Exercicis de morfologia.
Les
explicacions morfològiques són sempre subsidiàries a la comprensió del
text, la qual cosa implica que l'ordre d'aprenentage de la morfologia
s'adequarà sempre a les necessitats dels textos de cada mòdul. Per
exemple, en el cas del mòdul que proposem, com que la selecció de
Suetoni ofereix escassos exemples de frases amb subjecte que no sigui Caesar,
en el primer nivell el nominatiu singular no s'explica fins a la
cinquena unitat, després que l'estudiant ja coneix l'acusatiu singular
i plural, l'ablatiu singular i plural i el genitiu singulat. Tanmateix,
la seqüència seria diferent, si es tractés d'una altra selecció de
textos.
No obstant això, existeix un
volum invariable de coneixements gramaticals que l'estudiant ha d'haver
assolit després d'haver cursat qualsevol dels mòduls per nivells;
altrament, no serien intercanviables. La seqüència explicativa pot
variar, però no pas el volum de coneixements adquirits al final.
En
tot cas, les explicacions morfològiques han de ser progressives i
selectives. Progressives, perquè l'estudiant s'encara amb estructures
que desconeix; selectives, perquè el professor no ha de pretendre
explicar tot el que apareix en un text, només allò que l'estudiant pot
ser capaç d'assolir en un moment determinat. La resta de dificultats
gramaticals han de ser reduïdes a problemes lèxics. L'aprenentatge de
les desinències nominals, pronominals i verbals es tracta de manera
horitzontal i se simplifica al màxim, tot evitant qualsevol explicació
històrica i intentant mostrar totes les regularitats possibles.
Els
exercicis de morfologia estan pensats per a que l'estudiant fixi les
estructures que va aprenent, i es basen en la relectura dels textos, en
la repetició de locucions i frases fetes i en l'anticipació de
continguts. Pel que fa als models, poden ser:
a.
De caire analògic i, per tant, un xic mecànic, amb els quals no
pretenem que l'estudiant aprengui les distintes desinències nominals o
verbals, sinó que comprengui el funcionament d'una llengua flexiva a
partir d'un exemples que no li suposin cap dificultat de comprensió.
b.
De caire tancat i, per tant, amb un grau de dificultat enzill, en els
quals l'estudiant ha d'elegir la resposta correcta entre diverses
possibilites que li són ofertes.
c.
De caire obert i, per tant, amb un grau de dificultat més elevat.
L'estudiant ha de proposar la seva resposta a partir d'una informació
prèvia que pot tenir diferents graus de concreció.
A DALT
Exercicis de semàntica i sintaxi.
És
clar que en l'aprenentatge d'una llengua, hom comença exercitant els
hàbits semàntics i no pas els sintàctics i, per tant, és clar que
l'anàlisi sintàctica és una reflexió que cal fer quan s'han entès el
text i no pas abans. Tanmateix, és evident que cal defugir les
posicions extremes i que, en l'estudi del llatí, cal introduir unes
nocions ds morfosintaxi que, tal com hem afirmat més amunt, seran les
mínimes imprescindible.
Els exercicisde
semàntica i sintaxi estan pensats per a desenvolupar en l'estudiant la
competència intuïtiva. És a dir, l'assoliment d'una sèrie d'estratègies
quasi reflexes mitjançant les quals, a partir del coneixement de la
semàntica verbal, pugui pressuposar quants i quin tipus de sintagmes li
seran imprescindibles per a completar el sentit de la frase; o a
l'inrevés, a partir del coneixement de la semàntica dels sintagmes
pugui arribar a intuir el sentit del verb. Aquest èmfasi en el
coneixement semànticosintàctic propicia alhora un aprenentatge millor
del vocabulari i, específicament, del vocabulari contextualitzat après
a través d'estructures-tipus (p.e. "algú va a algun lloc", "algú ve
d'algun lloc", "algú dóna quelcom a algú", "algú mou una cosa cap a un
lloc", etc.). El marc referencial permet que l'estudiant pugui recordar
els significats i li aporta el coneixement d'una sèrie de construccions
mínimes amb significat ple, que pot identificar en qualsevol altre
moment en què apareguin.
Així les coses,
cal suposar que a la fi del mòdul, l'estudiant coneixerà de forma
pràctica i pragmàtica l'estructuració de predicat / arguments /
perifèria; alguns grups de predicats en relació als camps semàntics més
freqüents (estaticitat / dinamisme; moviment actiu / moviment factitiu;
assoliment / cessió, etc.); les construccions amb base nominal i
verbal; la complexitat generada per la substitució d'elements
mitjançant relators, etc.
Hi ha , doncs,
exercicis basats en la possibilitat o impossibilitat semàntica; en la
contingència o prescindibilitat dels elements que conformen les frases;
en les substitucions de perífrasis; en les classificacions d'acord amb
la semàntica verbals. etc.
Encontraremos,
pues, ejercicios basados en la posibilidad o imposibilidad semánticas;
en la contingencia o prescindibilidad de los elementos que conforman
las frases, o a las mismas frases en caso de la subordinación; en las
sustituciones de perífrasis; en las clasificaciones de acuerdo con la
semántica de los verbos; etc.
A DALT
Exercicis de lèxic.
El
coneixement del lèxic és imprescindible en l'aprenentatge de qualsevol
llengua, fins al punt que en determinats estadis és més important saber
vocabulari que no pas saber gramàtica. Aquesta afirmació esdevé encara
més important en un mètode basat en la semàntica i, per tant, ens ha
empès a incloure una sèrie d'exercicis basats en la sinonímia,
l'antonímia, les famílies lèxiques, la contextualització, la lectura
tranversal, la transparència lèxica, etc.
Finalment
cal dir que aquest material no està acabat, en el sentit que serà
modificat a mesura que avanci l'experimentació. És únicament una
proposta agosarada, oberta i innovadora d'encarar l'ensenyament i
l'aprenentatge d'una llengua que ja fa massa anys que suporta el pes
d'una tradició escolar immobilista.
A DALT
