Característiques generals.
El mètode bandeja el plantejament exclusivista basat en el valor "formal" de l'ensenyament del llatí i la preeminència de l'estudi de la gramàtica per sobre de la comprensió del text, igualment com qualsevol altra aproximació que minusvalori les capacitats de l'estudiant per comprendre una llengua que és l'origen de la seva.
El model s'estructura en una sèrie de mòduls tancats d'una duració quatrimestral (de 40 a 50 hores de classe), el primer dels quals és el que presentem aquí. Cadascun d'aquests mòduls té una programació unitària i terminal que permet fer un tractament diferenciat dels estudiants d'acord amb els seus coneixements previs.
1. És unitària, en tant que els textos de cada mòdul pertanyen a un únic autor i suposen sempre l'assoliment del mateix volum de coneixements morfològics, sintàctics i semàntics. Les deu unitats de cada mòdul es presenten amb una distribució en tres nivells de dificultat, per poder tractar la diversitat de procedències que hem esmentat abans: el primer està pensat per a aquells estudiants amb coneixements mínims o nuls; el segon per a aquells que han cursat un nivell intermedi; el tercer, per a aquells que han adquirit el nivell màxim previ a l'entrada a la universitat. La diferenciació per nivells ve donada pels diferents graus de manipulació del text original.
2. És terminal perquè el mòdul treballat no està en funciò del següent o del precedent. És a dir, suposant que un estudiant només treballi el primer nivell de cada mòdul acabarà sabent sempre el mateix. La progressió arriba amb el canvi de nivell: si un estudiant supera el tercer nivell de qualsevol dels mòduls, té uns coneixements apropiats per accedir al segon cicle de Filologia Llatina. Aquesta programació independent, en efecte, permet que els mòduls siguin intercanviables entre ells, d'acord amb les preferències del professor.
A DALT
Textos i nivells de manipulació.
Tot i que la manipulació dels textos no es pot basar en unes normes estrictes, la qual cosa podria conduir-nos a obtenir missatges absurds, hem establert alguns criteris uniformes que determinen un grau de dificultat gramatical per a cada nivell
Com a norma general, en el primer nivell, eliminem la subordinació, exceptuant aquells casos en què l'estructura complexa és fàcilment comprensible, perquè l'estudiant la coneix en la seva llengua (oracions de relatiu, construccions amb infinitiu de present, construccions senzilles de gerundi i de participi, etc). Per aconseguir la reducció apliquem dos criteris. Primer, reduïm les subordinades a oracions independents, tot substituint els connectors per partícules o sintagmes equivalents (cum per tum; unde per hac causa; ubi per ibi; ut consecutiu per sic; ut completiu por hoc). Tanmateix, quan d'aquesta substitució mecànica en resulta una frase massa complexa o bé incomprensible, recollim la semàntica en una nova oració independent o, en darrer terme, l'eliminem. Segon -i només en els primers textos-, canviem l'ordre dels mots en algunes ocasions, sobretot si l'hipèrbaton original pot ocasionar una dificultat massa gran de comprensió.
En el segon nivell incorporem, de forma progressiva, totes les construccions de relatiu, de participi, d'infinitiu i de gerundi i gerundiu.
El tercer nivell, que és el text original, incorpora la subordinació complexa i l'estil indirecte.
A DALT
Exercicis de comprensió.
Atès que el principal objectiu del mètode no és pas obtenir una traducció que reflecteixi totes i cadascuna de les particularitats de la llengua llatina ni tampoc realitzar una anàlisi morfosintàctica acurada, ans obtenir una versió del text que palesi que l'estudiant ha entès el contingut de cada frase i, sobretot, el contingut global, els exercicis de comprensió són bàsics i, en algun cas, poden esdevenir suficients.
En aquest sentit, doncs, hi ha sempre un seguit de qüestions amb què pretenem dos objectius. Primerament, que l'estudiant rellegeixi el text i s'adoni que coneix una part important del lèxic; segonament, proporcionar a l'estudiant clars indicis semàntics d'aquells fragmenmts menys evidents.
Les qüestions del primer nivell sovint només exigeixen una resposta mecànica i repetitiva, si més no en els primers textos. Amb tot, a mesura que es va avançant hi ha qüestions-test que eviten aquest perill. Les respostes a les qüestions del segon nivell no són tan evidents i, en qualsevol cas, l'estudiant es veu obligat a modificar la morfologia dels elements o bé a reutilitzar frases del text tot canviant els connectors. Finalment, les respostes a les qüestions del tercer nivell demanen un coneixement més acurat de les relacions semàntiques entre les oracions (causa-efecte, conseqüència, finalitat, etc...).
A més de les qüestions esmentades troben altres exercicis que asseguren un primer estadi de comprensió:
a. Exercicis en què l'estudiant ha d'esbrinar la veracitat o falsetat d'un missatge en relació al text que acaba de llegir, distribuïts també per nivells.
b. Exercicis de sinonímia, en què l'estudiant ha de cercar l'expressió del text que reflecteix el mateix sentit que la frase que hom li porporciona, ja sigui en llatí o en català. Aquest tipus d'exercicis facilita la comprensió de passatges del text original que són obscurs per qualsevol causa.
c. Construcció de frases a partir d'elements desordenats.
d. Combinació d'elements agrupats per categories morfològiques per obtenir frases correctes gramaticalment i semàntica. Són exercicis que combinen la comprensió escrita amb elements de gramàtica.
A DALT
Exercicis de morfologia.
Les explicacions morfològiques són sempre subsidiàries a la comprensió del text, la qual cosa implica que l'ordre d'aprenentage de la morfologia s'adequarà sempre a les necessitats dels textos de cada mòdul. Per exemple, en el cas del mòdul que proposem, com que la selecció de Suetoni ofereix escassos exemples de frases amb subjecte que no sigui Caesar, en el primer nivell el nominatiu singular no s'explica fins a la cinquena unitat, després que l'estudiant ja coneix l'acusatiu singular i plural, l'ablatiu singular i plural i el genitiu singulat. Tanmateix, la seqüència seria diferent, si es tractés d'una altra selecció de textos.
No obstant això, existeix un volum invariable de coneixements gramaticals que l'estudiant ha d'haver assolit després d'haver cursat qualsevol dels mòduls per nivells; altrament, no serien intercanviables. La seqüència explicativa pot variar, però no pas el volum de coneixements adquirits al final.
En tot cas, les explicacions morfològiques han de ser progressives i selectives. Progressives, perquè l'estudiant s'encara amb estructures que desconeix; selectives, perquè el professor no ha de pretendre explicar tot el que apareix en un text, només allò que l'estudiant pot ser capaç d'assolir en un moment determinat. La resta de dificultats gramaticals han de ser reduïdes a problemes lèxics. L'aprenentatge de les desinències nominals, pronominals i verbals es tracta de manera horitzontal i se simplifica al màxim, tot evitant qualsevol explicació històrica i intentant mostrar totes les regularitats possibles.
Els exercicis de morfologia estan pensats per a que l'estudiant fixi les estructures que va aprenent, i es basen en la relectura dels textos, en la repetició de locucions i frases fetes i en l'anticipació de continguts. Pel que fa als models, poden ser:
a. De caire analògic i, per tant, un xic mecànic, amb els quals no pretenem que l'estudiant aprengui les distintes desinències nominals o verbals, sinó que comprengui el funcionament d'una llengua flexiva a partir d'un exemples que no li suposin cap dificultat de comprensió.
b. De caire tancat i, per tant, amb un grau de dificultat enzill, en els quals l'estudiant ha d'elegir la resposta correcta entre diverses possibilites que li són ofertes.
c. De caire obert i, per tant, amb un grau de dificultat més elevat. L'estudiant ha de proposar la seva resposta a partir d'una informació prèvia que pot tenir diferents graus de concreció.
A DALT
Exercicis de semàntica i sintaxi.
És clar que en l'aprenentatge d'una llengua, hom comença exercitant els hàbits semàntics i no pas els sintàctics i, per tant, és clar que l'anàlisi sintàctica és una reflexió que cal fer quan s'han entès el text i no pas abans. Tanmateix, és evident que cal defugir les posicions extremes i que, en l'estudi del llatí, cal introduir unes nocions ds morfosintaxi que, tal com hem afirmat més amunt, seran les mínimes imprescindible.
Els exercicisde semàntica i sintaxi estan pensats per a desenvolupar en l'estudiant la competència intuïtiva. És a dir, l'assoliment d'una sèrie d'estratègies quasi reflexes mitjançant les quals, a partir del coneixement de la semàntica verbal, pugui pressuposar quants i quin tipus de sintagmes li seran imprescindibles per a completar el sentit de la frase; o a l'inrevés, a partir del coneixement de la semàntica dels sintagmes pugui arribar a intuir el sentit del verb. Aquest èmfasi en el coneixement semànticosintàctic propicia alhora un aprenentatge millor del vocabulari i, específicament, del vocabulari contextualitzat après a través d'estructures-tipus (p.e. "algú va a algun lloc", "algú ve d'algun lloc", "algú dóna quelcom a algú", "algú mou una cosa cap a un lloc", etc.). El marc referencial permet que l'estudiant pugui recordar els significats i li aporta el coneixement d'una sèrie de construccions mínimes amb significat ple, que pot identificar en qualsevol altre moment en què apareguin.
Així les coses, cal suposar que a la fi del mòdul, l'estudiant coneixerà de forma pràctica i pragmàtica l'estructuració de predicat / arguments / perifèria; alguns grups de predicats en relació als camps semàntics més freqüents (estaticitat / dinamisme; moviment actiu / moviment factitiu; assoliment / cessió, etc.); les construccions amb base nominal i verbal; la complexitat generada per la substitució d'elements mitjançant relators, etc.
Hi ha , doncs, exercicis basats en la possibilitat o impossibilitat semàntica; en la contingència o prescindibilitat dels elements que conformen les frases; en les substitucions de perífrasis; en les classificacions d'acord amb la semàntica verbals. etc.
Encontraremos, pues, ejercicios basados en la posibilidad o imposibilidad semánticas; en la contingencia o prescindibilidad de los elementos que conforman las frases, o a las mismas frases en caso de la subordinación; en las sustituciones de perífrasis; en las clasificaciones de acuerdo con la semántica de los verbos; etc.
A DALT
Exercicis de lèxic.
El coneixement del lèxic és imprescindible en l'aprenentatge de qualsevol llengua, fins al punt que en determinats estadis és més important saber vocabulari que no pas saber gramàtica. Aquesta afirmació esdevé encara més important en un mètode basat en la semàntica i, per tant, ens ha empès a incloure una sèrie d'exercicis basats en la sinonímia, l'antonímia, les famílies lèxiques, la contextualització, la lectura tranversal, la transparència lèxica, etc.
Finalment cal dir que aquest material no està acabat, en el sentit que serà modificat a mesura que avanci l'experimentació. És únicament una proposta agosarada, oberta i innovadora d'encarar l'ensenyament i l'aprenentatge d'una llengua que ja fa massa anys que suporta el pes d'una tradició escolar immobilista.
A DALT
