CODI
28504 FONÈTICA I MORFOLOGIA LLATINES
Prof.: Jose Luis CIMARRAS FRANCISCO
CONTINGUT
Tal com consta
al descriptor del BOE, el contingut de l'assignatura consisteix en una
descripció diacrònica dels sistemes fonològic,
fonètic i morfològic de la llengua llatina, en funció
de la seva importància en la comprensió dels textos arcaics,
vulgars i tardans. Per tal d'aconseguir un bon seguiment dels continguts
hom pressuposa que l'estudiant ha de tenir adquirida prèviament
una bona base de coneixements de gramàtica llatina.
OBJECTIUS
En aquesta assignatura
pretenem que l'estudiant, en acabar el semestre, sigui capaç
de:
1. Conèixer
les lleis principals de la fonètica llatina i identificar i comentar
fonèticament els trets arcaics més importants d'un text
llatí, fent correspondre les formes arcaiques o arcaitzants amb
les respectives formes clàssiques, utilitzant la bibliografia
elemental.
2. Conèixer
la classificació morfològica i les categories gramaticals
i verbals del llatí, així com els mecanismes de flexió
i saber aplicar-los a casos concrets.
TEMARI
TEMARI
DE FONÈTICA LLATINA
1. Introducció.
1.1. Fonologia i fonètica.
1.2. Definició i caràcter del canvi fonètic. Causes
del canvi fonètic.
2. Fonemes, sons, pronunciació i grafies del llatí.
2.1. Origen de l'alfabet.
2.2. El sistema fonològic.
2.3. L'accent.
3. Vocalisme.
3.1. El vocalisme en el pas de l'indoeuropeu al llatí: important
simplificació del sistema vocàlic i consonàntic
indoeuropeu. Les laringals indoeuropees i el llatí.
3.2. Els diftongs.
3.2.1. Tractament dels diftongs llargs.
3.2.2. Tractament dels diftongs breus.
3.3. Dinàmica interna del mot i canvis vocàlics.
3.3.1. Canvis qualitatius: l'apofonia, les vocals breus en síl·laba
final.
3.3.2. Canvis quantitatius: la síncopa, l'apòcope, l'abreujament
de vocals llargues en síl·laba final, l'allargament dels
monosíl·labs.
3.4. Canvis vocàlics condicionats.
3.4.1. Canvis qualitatius: l'assimilació i la dissimilació.
3.4.2. Canvis quantitatius: l'allargament i l'abreujament, l'anaptixi,
el samprasarana.
4. Consonantisme.
4.1. Les oclusives, simples, aspirades i labiovelars.
4.1.1. Oclusives sordes aspirades, oclusives sonores aspirades.
4.1.2. Oclusives simples. El problema de la grafia de les velars. Pronúncia:
pronúncia de C+e/i, G + e/i, del grup gn-,-ng-.
4.1.3. Oclusives labiovelars.
4.2. Les fricatives F I H.
4.3. Les sibilants.
4.4. La Y.
4.5. La W.
4.6. Les nasals i les líquides.
4.7. Canvis consonàntics condicionats.
4.7.1. Canvis qualitatius: l'assimilació i la dissimilació.
4.7.2. Canvis quantitatius: la simplificació dels grups consonàntics,
l'epèntesi, debilitament i desaparició de consonants i
de semivocals.
4.8. Normes fonètiques bàsiques en el pas del llatí
a les llengües romàniques.
Temari
de Morfologia Llatina
MORFOLOGIA NOMINAL
1. Els elements constitutius de la paraula: monemes, lexemes i morfemes.
Els procediments morfològics de les llengües flexives. La
teoria de l'arrel d'en Benveniste.
2. Els tipus flexius de l'indoeuropeu al llatí.
3. Sufixos de formació dels diferents tipus flexius.
3.1. Els noms temàtics
3.2. Els noms de tema en -a.
3.3. Els noms atemàtics.
3.3.1. Els noms atemàtics en consonant.
3.3.2. Els noms atemàtics en -y.
3.3.3. Els noms atemàtics en ?w.
3.3.4. Origen dels anomenats noms de tema en ?e.
4. Origen i evolució dels diferents tipus flexius en la morfologia
casual: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu i vocatiu.
MORFOLOGIA
DE L'ADJECTIU
5. Classes i graus de l'adjectiu.
6. Sufixos de formació.
7. Els adjectius numerals: cardinals, ordinals, multiplicatius i distributius.
Sufixos de formació i característiques flexives.
MORFOLOGIA
PRONOMINAL
8. Els pronoms personals i els adjectius-pronoms possessius: origen
i evolució
9. La sèrie de pronoms interrogatius i indefinits de l'indoeuropeu
al llatí. El pronom relatiu.
10. La sèrie de pronoms anafòrics i demostratius de l'indoeuropeu
al llatí. Els pronoms deíctics, anafòrics i emfàtics
en llatí.
MORFOLOGIA
VERBAL
11. Evolució de la conjugació indoeuropea al llatí.
Els conceptes de temps i d'aspecte. El concepte de veu. Els verbs deponents.
Els modes. Les desinències personals.
12. Els temes verbals: infectum i perfectum. La formació dels
temes d'infectum. Les quatre conjugacions tradicionals.
13. La formació dels temes de perfectum.
14. Origen i valor dels sufixos de subjuntiu. Origen i valor dels sufixos
de futur. Origen i valor del sufix de passat ?ba.
15. Les formes de l'imperatiu.
16. Les formes nominals. L'infinitiu. Els participis.L'adjectiu verbal
amb sufix ?ndo?/?a?/?o?. El supí.
17. Els paradigmes dels verbs sum, possum, volo, fero, edo, eo i fio.
CLASSES
I METODE DE TREBALL
Atenent al descriptor del BOE, pensem que l'assignatura no ha de quedar
reduïda a l'adquisició d'uns continguts teòrics i
que, per tant, la seva docència no ha de limitar-se a una sèrie
de lliçons magistrals, sinó que cal veure la teoria aplicada
en els textos. Per això, les sessions-classe contemplaran exposicions
teòriques del programa i el comentari fonèticomorfològic
de textos llatins adequats (textos epigràfics i textos literaris
arcaics o arcaïtzants, textos vulgars, així com textos de
gramàtics antics), que ajudin a comprendre el procés d'evolució
de la llengua.
A mesura que avanci el curs els estudiants hauran de preparar pel seu
compte el comentari de textos proposats que serà corregit a l'aula,
així com una sèrie de punts del temari teòric que
no seran exposats a classe pel professor a causa de la limitació
del temps disponible i que seran igualment objecte d'examen.
Avaluació
i puntuació
Hi haurà una prova d'acord amb les dates fixades per la Facultat.
Aquest exercici constarà de dues parts ben diferenciades: una
de teòrica (exposició escrita de diferents temes explicats
a classe i/o preparats pels estudiants) i una de pràctica (comentari
d'un text i de formes llatines amb diferents particularitats).
La prova s'avaluarà
sobre deu (10) punts, dels quals 5 correspondran a la pràctica
i 5 a la teoria. Una qualificació de la part teòrica inferior
a 4 exclou la possibilitat d'aprovar l'exercici global. Un cop puntuades
ambdues parts, es farà la mitjana i la nota resultant serà
la nota global i única de l'exercici. Per considerar-lo aprovat
caldrà que sigui igual o superior a 5.
El treball personal,
l' assistència i la participació a classe es contemplaran
com a punts fonamentals en el moment de decidir la nota final, especialment
en aquells casos en què la puntuació s'apropi a la mínima
exigida per a obtenir una nota superior: per exemple, suspès
alt // aprovat.
Tutoria
integrada
S'hi faran dos
tipus d'activitats segons les necessitats dels estudiants:
a) Pràctiques
a l'aula: Resolució de problemes i exercicis relacionats amb
el contingut del programa desenvolupat a les classes. Pràctiques
de comentari de text.
b) Aclariment de
dubtes i reforç de qüestions, temes i idees clau: aclariment
d'aquelles nocions que puguin haver quedat poc clares.
c) Ajut en la preparació
d'aquells temes programats que no s'explicaran a classe i seran objecte
d'examen.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
BASICA
Monteil, P., Éléments de phonétique et de morphologie
du latin, Paris, 1970 (traducció i actualització en castellà
de C. Fernández Martínez, Sevilla, 1992).
BIBLIOGRAFIA
COMPLEMENTÀRIA
(La bibliografia que s'indica a continuació s'ampliarà
al llarg del curs).
Bassols de Climent, M., Fonética latina, Madrid, 1962.
Beltrán, J.A., Introducción a la morfología latina,
Zaragoza 1999.
Molina Yévenes, J., Estudios latinos I. Iniciación a la
fonética, fonología y morfología, Barcelona, 19932.
