Notícies del lloc

II Jornades de Pedagogia Musical Punt i Seguit

Mon, 09 Jan 2012 08:15:03 GMT

Carlos López Rodríguez.

Les II Jornades de Pedagogia Musical Punt i Seguit tenen com a objectiu general generar un espai de debat i d’intercanvi de pràctiques i experiències docents en l’àmbit de l’educació musical. Es duran a terme durant el cap de setmana del 10 i 11 de març i s’estructuraran en diferents seccions i activitats amb formats diversos, fomentant la participació dels alumnes i ex alumnes de l’ESMUC, així com de tot el col·lectiu en diferents àmbits (escoles de música, conservatoris, primària, secundària, ensenyaments superiors,…).

Per tal de donar a conèixer el projecte, activar el col·lectiu i fomentar-ne la participació activa les II Jornades de Pedagogia Musical s’estan fent difusió en diferents mitjans, com ara la pàgina web: www.jornadespedagogia.tk i el facebook.

Si teniu projectes, idees, materials, recursos, propostes, etc… no us perdeu la oportunitat de compartir-los amb altres professionals i companys a l’espai Comparteix de les II Jornades de Pedagogia Musical.

Sociologia para el profesorado de música

Mon, 17 Oct 2011 09:42:31 GMT

Carlos López Rodríguez.

Hildegard Froehlich

Avui dia els professors de música arriben a l'aula ben preparats quant als continguts i les habilitats de la seva disciplina. Tanmateix, això no garanteix que responguin a les necessitats dels seus estudiants ni que assoleixin els resultats que esperen. El que els estudiants porten a l'aula -en termes de les seves pròpies experiències, i també les dels seus pares, la família, i l'ambient en què van créixer- són assumptes sociològics que influeixen sobre tota l'educació escolar, inclosa la música. Aquest llibre examina la història i el desenvolupament dels factors socials que afecten els valors, els gustos i les actituds dels estudiants, i que els professors de música han d'afrontar com a part integral de la seva tasca.

Temes centrals - índex
¿Por qué contemplar la enseñanza de la música desde una perspectiva sociológica? . El intérprete y maestro que hay en ti: Una cuestión de identidad . La docencia como trabajo: Lo que nos dicen los sociólogos educativos . El aprendizaje y enseñanza de la música como actos situados socialmente . La música y el contexto social: Perspectivas macro, micro e interactivas en algunos textos de sociología de la música . El significado musical y el contexto social: El pensamiento de algunos etnomusicólogos y teóricos de la cultura . Sociología de la educación: Las principales teorías y su vinculación con la práctica escolar . Aplicación de constructos sociológicos de la educación a la escolarización musical

Sèrie: Didàctica de l'educació musical - Col.: Biblioteca de Eufonía
Pàg.: 187 - Preu: 14,5 € - ISBN: 978-84-9980-187-2 - Edició en castellà

Trip Trap Trup

Thu, 29 Sep 2011 20:59:18 GMT

Marta Grané i Oró.

TRIP TRAP TRUP és el nom d'un dels darrers projectes musicals de Robert Pellicer i Viader (1974-2010). Mestre d'escola vocacional, músic, cantador i company inquiet, amb TRIP TRAP TRUP en Robert va pretendre traslladar als nens el cant polifònic tradicional fent versions de cançons infantils molt conegudes.

TRIP TRAP TRUP és un grup de tres cantadors amb un repertori de cançons per al públic familiar. Cançons de sempre i d'arreu dels Països Catalans cantades a cappella, lluny d'artificis i sense instruments, ressaltant-ne així la lletra i donant importància al contingut de la cançó i el que explica i a la melodia que ho vehicula. Tot plegat amb una gran sonoritat polifònica que es vincula directament amb el cant més tradicional aconseguint d'aquesta manera fer les cançons més pròximes als que les escolten, més directes, més fàcils d'entendre i més fàcils d'aprendre i interioritzar.

No cantem lletres, TRIP TRAP TRUP les explica cantant.

EN TRIP - David de la Higuera i Fiol (veu)
EN TRAP - Robert Pellicer i Viader (veu)
EN TRUP - Albert Portas i Velaz (veu)

Van arribant dades de formacions

Tue, 31 May 2011 10:58:48 GMT

Carlos López Rodríguez.

10è Curs d’estiu de Música i Dansa Tradicionals als Països Catalans i Occitània (60 hores)

Objectius:

Es vol fer descobrir als alumnes les músiques i danses tradicionals catalanes i occitanes mitjançant la pràctica de la dansa i l’assistència a ballades populars tot presentant-ne també una perspectiva històrica. Es tracta d’un curs introductori i divulgatiu i de nivell completament inicial.

A qui s'adreça:

Professorat de primària i secundària, estudiants de Magisteri, Pedagogia, Música, teatre i dansa, Humanitats, Història de l’Art, Inef i tothom qui estigui interessat a tenir un primer contacte amb la música i la dansa tradicionals

Programa:

Part teòrica

1. Formes d’aproximar-se al patrimoni musical tradicional: restauració, recopilació i reproposta.

2. Esbós històric: de les acaballes de la productivitat de la cultura rural i tradicional fins al revivalisme i el moviment folk a França i a Catalunya.

3. Organologia: els instruments i els grups instrumentals que s’han associat a les músiques tradicionals catalanes i occitanes.

4. La dansa tradicional. Classificacions històriques i morfològiques.

Part pràctica

1. Formes de dansa tradicional

-Una pràctica: la carola, el ball rodó, la sardana curta i la moderna.

-De la rotllana a la cadena. La tresca, els rondeus, el contrapàs.

-Una evolució pirinenca: dels branles del Renaixement als salts bearnesos.

-El món de la contradansa. El ball al s. XVIII.

-Ball de parella al s. XVIII i inicis del XIX. Jotes, boleros i fandangos a Mallorca.

-Ball de parella a la segona meitat del XIX. Masurques i xotis.

2. La dansa tradicional com a forma de dansa.

-L’espai. De la rotllana a la cadena. El sentit de les proporcions i de l’ambient.

-La rítmica interna i la respiració. La verticalitat.

-La relació amb els altres balladors. La idea de ball rodó, de ball de parella oberta i de tancada.

-L’exterior al ball. Del ball en rotllana al ball d’exhibició en societat.

Professorat:

David Ripoll, Francesc Gonzàlez, Anaís Falcó, Xavi Rota, Sebastià Bover, Betlem Burcet i Tono Làzaro.

Horari:
Del 11 al 15 de juliol de 2011. Dilluns de 10 a 20 h, dimarts i dimecres de 10 a 24 h, dijous i divendres de 16 a 24h.

Preu: 75 €

Lloc de realització: Girona; a les nits, sortides als balls del Folk a l’Estiu

Matrícula: fins una setmana abans de l’inici del curs mentre quedin places lliures.

Informació i inscripcions: http://www.escampillem.cat/cursos

Trabajar la creatividad para desarrollar la libertad

Tue, 31 May 2011 08:12:29 GMT

Carlos López Rodríguez.

Mercè Sáiz Sáiz, julio 2004

Gran parte de la sociedad ve la escuela como un instrumento meramente instructor. Es difícil aceptar la dedicación de un número de horas injustificadas a la formación musical, a la danza, al conocimiento visual y plástico, ya que creen que es necesario potenciar aquellos conocimientos que serán «más útiles» para los niños y niñas en su futuro.

En primer lugar nos tendríamos que creer que la persona no es exclusivamente «razón» y que la escuela debería tener la responsabilidad de educar también su capacidad de amar y su libertad. Además, tendría que ser responsable de formar y de educar globalmente a los alumnos y no sólo de instruir su capacidad cognitiva.

¿Por qué es necesaria la educación artística?

- En primer lugar, porque los expertos afirman que la educación artística es necesaria, ya que es una forma de conocimiento que desarrolla el pensamiento simbólico del niño.

- Porque podemos considerar el pensamiento simbólico del niño como una forma de conocimiento poco estructurado, es decir, complejo, y si se trabaja significativamente se desarrolla la capacidad cognitiva del niño.

- Porque cuando el niño relaciona su mundo personal con la realidad externa desarrolla la capacidad creativa.

- Porque trabajar la creatividad desde el ámbito de la comprensión desarrolla la capacidad reflexiva y crítica del niño. El niño aprende a dar razón de sus producciones y a buscar la razón de lo que observa a su alrededor. Es decir, se convierte en un observador activo, que se pregunta por el sentido y por los porqués de lo que ve.

Una buena educación artística desde la base, no de una forma aislada, sino interrelacionada significativamente con todas las demás áreas de la formación, no crea un mundo lleno de artistas sino algo más interesante: unos individuos más creativos y, sobre todo, más críticos con ellos mismos y con su contexto sociocultural. Esto permite tener una visión del mundo más rica, más amplia y más diversa. También aporta una buena capacidad para generar estructuras y estrategias de aprendizaje que le ayuden a sobrevivir en nuestra sociedad actual, que avanza de una forma trepidante con los avances tecnológicos en todos los campos y que cada vez necesita ciudadanos más preparados y al mismo tiempo más libres.

Además, la educación en la belleza facilita que los niños tengan una visión más abierta y dinámica, y esto puede evitar que se creen prejuicios sin observar. De lo contrario, los prejuicios limitarían su capacidad de ver las evidencias, y esto condicionaría su libertad.

De alguna manera, la aptitud creativa da al individuo la capacidad de afrontar las cosas desde diversos puntos de vista y dar a las situaciones soluciones diversas, disfrutando así de una verdadera capacidad de ejercer su libertad, que quedaría limitada si la dejáramos solamente en manos de la lógica y de la razón.

El que més m'agrada és que en cap lloc he trobat el motiu per contar intervals des de tercer de primària...