ARXIU CURS 2005-2006
Temes abordats
| 1 | Asistència a la trobada DIVERSITA'T |  |
|||
| 2 | Consideracions i aportacions a l'entorn de l'AUDICIÓ | ||||
Jordi Raventòs |
|
||||
| 3 | Treball sobre el Pacte Nacional per a l'Educació | |
|||
| 4 | Possible participació a les VI Jornades de música UB | |
|||
| 5 | Espai dels equips ICE de la UAB | |
|||
| 6 | Sessió Estratègies de Gestió d'aula i mètodes interactius | |
|||
| 7 | Trobada d'Equips ICE de personal formador | |
|||
| 8 | El perfil docent del professor de música de secundària | |
|||
Jornada "Diversitat"
El dissabte 5 de novembre va tenir lloc a l'ESMUC una jornada de treball dedicada a presentar el material DIVERSITA'T, adreçat a abordar la diversitat a través de la música. El material DIVERSITA'T inclou cançons, danses i activitats (enregistrades en dos CD) i diferents plantejaments per a treballar-les.
La jornada estava organitzada per la Fundació Jaume Bofill i la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa. Va combinar una xerrada-col·loqui sobre les aportacions de DIVERSITA'T amb sessions pràctiques de tallers musicals i sessions conjuntes a l'auditori.
Boris Mir, Jordi Raventós i Josep Lluís Zaragosá vam assistir a la jornada.
Podeu trobar més informació a l'adreça electrònica:
http://www.entrecultures.org/04_calidos/diversitat.htm
Es poden descarregar els següents materials DIVERSITAT en format PDF:
- Índex i orientacions bàsiques; [383 kb]
- Activitats de presa de contacte i integració en el grup [1.841 kb]
- Activitats de reconeixement d'un mateix i de l'altre [1.403 kb]
- Activitats de relació i mestissatge [1.772 kb]
- Treball per projectes [856 kb]
- Més repertori [6.694 kb]
- Indexacions [712 kb]
Consideracions a l'entorn de l'audició
Josep Lluís Zaragozà |
Jordi Raventòs | Mercè Aranda | Boris Mir |
|
SENSE PUBLICACIÓ |
|
|
 |
|||
L'aportació de Josep Lluís Zaragozá a l'audició és una unitat didàctica basada en un centre d'interès: la cançó “ORINOCO FLOW” de ENYA.
Josep Lluís planteja els següents objectius:
- Escoltar i gaudir de la cançó Orinoco Flow.
- Conèixer el context de la cançó.
- Analitzar els trets definidors de l'estil NEW AGE.
- Interpretar vocal, corporal i instrumentalment la cançó.
- Aprendre una sèrie de conceptes musicals en relació a la cançó.
- Valorar l'escolta atenta i la interpretació musical en grup.
- Generalitzar els aprenentatges cap a altres músiques.
Els continguts estan basats en l'explotació del centre d'interès i en destaquen, entre altres: l'estil “New Age” i d'altres estils diferenciats contemporanis, Enya, el llenguatge musical derivat de la cançó, l'audició, interpretació i creativitat al voltant de la cançó, la comparació per contrast i analogia de músiques diverses, la conceptualització dels continguts des de la pràctica i la recerca,... i l'interès per conèixer noves músiques, la motivació per treballar em grup, ...
La proposta abraça un gran conjunt de recursos (Partitures, textos, cd àudio/midi, i instruments.
Des del punt de vista metodològic, la unitat tracta com a objectiu fonamental l'aprenentatge de la cançó Orinoco Flow des de la vessant interpretativa, fent ús de la grafia musical. Atès que la part rítmica de la cançó conté un certa complexitat que dificultaria en extrem l'aprenentatge autònom dels alumnes, optem per un ensenyament d'aquest components rítmics pel mètode imitació professor-alumne en aquells fragments on les dificultats siguin importants. Tanmateix, en l'aprenentatge d'altres continguts més senzills, ja siguin propis del llenguatge musical, com de percepció o musicològics, optarem pel principi pedagògic de l'aprenentatge mediat o per descobriment: tot allò que l'alumnat pugui aprendre per si mateix o amb la guia nostra ho podrà assolir més profunda i significativament que si l'hi és ensenyat per pura transmissió.
A fi i efecte que els aprenentatges siguin significatius, funcionals i generalitzables, Josep Lluís intenta basar la didàctica en diversos principis musicals i didàctics que afavoriran la quantitat i qualitat dels aprenentatges i que són els següents:
1- Motivació per repte/Expectativa d'autoeficàcia. Hem de provocar en l'alumnat, a través dels nostres missatges verbals i paraverbals, una motivació afegida més enllà de la motivació intrínseca que pugui produir l'activitat per sí mateixa. Hem de plantejar el repte de tocar junts polifònicament, explicitant la dificultat que això comporta, al temps que hem de ser eficaços en l'ús del temps, donat que el grups han de ser autònoms en el seu aprenentatge quan el professor està treballant amb un grup que no és el propi.
2- Reforç social intermitent/afavorir l'èxit. Sabent com funciona el grup d'alumnes i quina dinàmica pot assumir, hem de provocar que els alumnes menys competents, desmotivats o disruptius, siguin els més implicats.
3- S'aprèn millor i s'assoleixen més fàcilment els conceptes si comparem, per analogia i contrast, fent ús d'exemples que representin el prototips de quelcom que és vol ensenyar. En aquest cas, la música New Age, en comparació a altres modernes. El ritme sincopat o a contratemps vers els de a temps. Etc.
4- Quan més escoltem més gust tindrem, més a fons podrem gaudir de la música. Quan més aprenentatges contextuals sobra allò que escoltem o toques més comprensió, respecte i gust manifestarem.
5- Escoltar amb atenció permet entrenar la concentració i el pensament global. Escoltar és una activitat propositiva. La hiperestimulació auditiva que patim deprecia el nostre sentit de l'escolta musical.
6- Connexions musicals. Farem ús d'exemples musicals diversos per a treballar i assolir els conceptes. El fet d'il•lustrar amb músiques d'estils i èpoques diferenciats facilitarà (cal explicitar-ho si convé) la inhibició de prejudicis i obrirà el camp al coneixement, respecte i gust vers altres músiques.
Podeu consultar tot el material de treball i la documentació i guardar al vostre ordinador el document PDF.
L'aportació de Boris Mir a l'audició és una reflexió sobre la formació de conceptes aplicada al concepte d'IMITACIÓ. Presenta el model de concepte basat en BARTH, segons s'especifica a la bibliografia.
“LA FORMACIÓ DE CONCEPTES MUSICALS ”
Model de “concepte”
1. Mot
2. Atributs essencials
3. Exemples i contraexemples
Aspectes del concepte a considerar per a la preparació d’una situació d’aprenentatge
1. El concepte
1. Nivell de complexitat
Quins són els atributs essencials del concepte?
Quins són atributs secundaris del concepte?
Quin és el nivell de comprensió del concepte desitjat? Per què?
2. Nivell de validesa
Què es vol fer amb el concepte?
En quin camp es vol aplicar?
En quin context l’utilitzarà l’alumne?
En quins altres camps es vol utilitzar?
3. Nivell d’abstracció
Com es relaciona el concepte amb el seu marc conceptual?
Quina relació hi ha entre el concepte i altres conceptes del mateix àmbit?
Quins són els conceptes més generals amb els quals es relaciona i vers els quals cal tendir?
4. Nivell d’interrelació
Quina és la relació entre els atributs essencials?
(conceptes conjuntius, conceptes disjuntius, conceptes de relació)
2. Els nivells successius d’adquisició
1r Reproducció
-saber reconèixer el concepte (la regla, la teoria) i anomenar-lo.
2n Abstracció
-saber justificar aquest reconeixement anomenant els seus atributs essencials.
3r Generalització
-saber generar exemples del concepte, justificant-los.
3. Les fases de la situació d’aprenentatge
Fase preparatòria: fer el saber accessible
1. Elecció d’una forma apropiada del saber a ensenyar.
2. Transformació del saber en una forma concreta. Una activitat amb una tasca.
Situació d’aprenentatge: construcció negociada del significat.
1. Inici d’un procés d’elaboració de significats per part de l’alumne.
2. Guia del procés de co-construcció del significat.
etapa d’exploració
etapa de clarificació
etapa d’evolució conceptual
etapa de validació
3. Preparació de la transferència dels coneixements i de la capacitat d’abstracció.
Model operatori de concepte
Adaptat de BARTH, B-M. "La détermination et l'apprentissage des concepts" a
VV.AA. La pédagogie: une encyclopédie pour aujourd'hui; París, 1993; ESF éditeur
Bibliografia
BARTH, Britt-Mari (1981)
Acquisition des concepts: stratégies d'apprentissage et stratégies d'enseignement
Lyon, 1981; Éd. Cahiers du CEPEC
BARTH, Britt-Mari (1987)
L'apprentissage de l'abstraction
París, 1987; Éd. Retz
BARTH, B-M. (1989)
"De la práctica a la teoría: mejorando el proceso del pensamiento" a
MACLURE, S. & DAVIES, P. ed.
Aprender a pensar, pensar en aprender
Barcelona, 1994; Ed. Gedisa; pàg.155 a 168
BARTH, Britt-Mari (1993)
Le savoir en construction. Former à une pédagogie de la compréhension
París, 1993; Éd. Retz
BARTH, B-M. (1993)
"La détermination et l'apprentissage des concepts" a
VV.AA. La pédagogie: une encyclopédie pour aujourd'hui
París, 1993; ESF Éditeur; pàg. 275-288
Exemple: concepte “imitació”
Definició “imitació”
Tècnica de composició que consisteix en reproduir o imitar un model melòdic en les diverses parts de la polifonia. El motiu és anunciat per una de les parts o veus i és reprès successivament per les altres.
La principal forma musical elaborada amb aquest procediment és la fuga.
Atributs “imitació”
- Música polifònica --- “moltes parts diferents alhora”
- Entrades successives --- “comença un després de l’altre”
- Repetició dels motius --- “canten/toquen el mateix”
Dibuix-esquema de la imitació.
Activitats amb alumnes “imitació”
1. Coneixements previs: polifonia medieval i tècnica de composició medieval Cantus firmus
2. Activitat 1: audició gèneres del Renaixement: polifonia i imitació
( exemples / contraexemples) (fotocòpia alumnes)
3. Activitat 2: atributs essencials expressats en el dibuix esquema (pissarra)
4. Activitat 3: audició individual 9 fragments (fotocòpia alumnes)
5. Activitat 4. Discussió i justificació col•lectiva
EXEMPLE D’AUDICIÓ AL VOLTANT DE LES GRAFIES MUSICALS: GRAFIES CONVENCIONALS / ALTERNATIVES
Aquesta aportació de Mercè Aranda és un exemple d’audició per treballar amb alumnes d’ESO (tant a primer com a segon cicle).
Treballarem com a centre d’interès la grafia musical, tant la tradicional com la grafia alternativa, a través de l’audició de dues peces de música programàtica que tenen un tema extramusical comú: la tempesta.
1.- OBJECTIUS:
- Comprendre la grafia (escriptura) musical com una expressió gràfica del so, basada en les seves qualitats.
- Identificar les qualitats i els elements de la música a la partitura, reconèixer la seva funció i relacionar-la amb les seves grafies.
- Observar que la funció de l´ escriptura musical, tant si és grafia convencional com si és grafia alternativa, és fixar la música per poder tornar-la a escoltar o interpretar.
- Ser conscients que cada cop que interpretem música escrita descodifiquem aquests signes.
- Saber utilitzar la grafia musical per escriure composicions pròpies.
- Adonar-se que no totes les cultures utilitzen grafies per fixar les seves expressions musicals, i que poden fer servir altres recursos com la improvisació o la memorització.
2.- PROPOSTA D’ACTIVITATS:
Explicarem el que és la música programàtica1 i diferenciarem entre música programàtica expressiva, representativa i narrativa.2
2.1.- AUDICIONS:
1.- VIVALDI, A: Concert en Fa m. Op.8 nº4, L’ Hivern. 1r moviment.
- - Breu introducció sobre l’època, el compositor, i la forma concert.
- - Llegir el sonet 3 i comentar les onomatopeies (imitació de sons naturals amb paraules) que apareixeran.
- - Comentar el tempo i la plantilla instrumental.
Retrat d'Antonio Vivaldi
| INVERNO
A ggiacciato tremar tra nevi algenti E Passar al foco i di quieti e contenti H Gir forte sdrucciolar, cader à terra M Sentir uscir dalle ferrate porte |
L’HIVERN
Tremolar gelat entre les neus fredes
Passar davant del foc dies tranquils i contents Anar amb compte, relliscar, caure a terra Sentir darrera les portes tancades udolar |
Depenent del nivell musical dels nostres alumnes:
- Escoltar l’audició assenyalant a l’alumne el que descriu la música.
- Donar la partitura als alumnes que pels seus estudis musicals la poden llegir.
- Seguir la guia d’audició 4.
- Projectar (amb transparències, Power Point...) aquelles parts de la partitura que tenen a sobre versets del sonet. Comentar com la música expressa el que diu el poema, i veure quines grafies utilitza el compositor.
- Llegir el sonet del segon moviment i començar a escoltar-lo per contrastar-lo amb l’ambient del primer.
2.- DIAZ, Maravillas5: Tormenta (1995) 6
- Breu introducció de l’època, la compositora i de la forma.
- Comentar el tempo i la plantilla instrumental.
- Escoltar l’audició seguint la partitura escrita amb grafia alternativa.
- Parlar de les grafies alternatives.
Tormenta de Maravillas Diaz
Descarregar la partitura - Descarregar la música
2.2.- DESPRÈS DE L’AUDICIÓ:
- Extreure i comentar les similituds i diferències que podem escoltar en les dues obres:
SIMILITUDS |
DIFERÈNCIES |
Tema : una tempesta Recursos: al·lusions onomatopeiques que imiten sons de la natura amb els instruments. Gènere: música programàtica |
Estils : Barroc / Segle XX Plantilla instrumental : - Violins/ violes/ violoncel/ contrabaix - Veu / làmina metàl·lica / timbals. Grafies musicals: Convencional / Alternativa Extensió i forma: - Concert: 1er moviment ( 3 moviments). - 1 sol moviment. Tempo: Allegro non molto. No s’indica. Elements extramusicals: Sonet
|
- Plantejar a l’alumne les següents qüestions:
- Malgrat totes les diferències que hem vist en aquestes obres. Creus que musicalment se’ns transmet una tempesta? Com?
- Creus que, independentment dels signes musicals emprats en les dues audicions, tant la grafia convencional com l´ alternativa acompleixen la seva funció de transmetre el tema musical?.
2.3.- AMPLIACIÓ:
- Veure altres exemples de grafies musicals: notació quadrada, mensural, música electrònica, intuïtiva ...
- Fer un vocabulari amb els termes musicals que han aparegut: música programàtica, concert, grafies alternatives...
- Buscar les biografies dels compositors.
2.4.- CREACIÓ:
Finalment composar una peça programàtica (amb un tema extramusical) amb grafia alternativa, tenint cura que els signes que s’utilitzin representin de forma precisa les qualitats del so. (Això serà més senzill si estan habituats a escoltar obres seguint un musicograma).
3.- ALTRES AUDICIONS QUE PODEM UTILITZAR :
3.1.- MÚSICA INSTRUMENTAL :
BEETHOVEN, L : Simfonia nº6. Fa M. Op. 68. Pastoral. Trons i tempesta (4rt.mov.).
Sonata per a piano nº17: Tempest (tempesta)
GROFE, F: Grand Canyon Suite (Suit del Gran Canó). Xàfec.
SIBELIUS, J : Op. 109 nº4. Prelude to the Tempest (Preludi de la tempesta).
STRAUSS II, J: Polca Op. 324. Unter Donner und Blintz (Sota llamps i trons).
TELEMANN, G.PH: Wassermusik (Música aquàtica). Obertura en Do M. Der Stürmende Aeolus (El desencadenament d’Eol dins la tempesta).
3.2.- MÚSICA VOCAL:
DONIZETTI, G: Lucia di Lammermoor. 2n Acte. Escena I
VERDI, J: Otello. 1er Acte. Escena I
4.- BIBLIOGRAFIA:
ALSINA i altres, Graó música 2. Barcelona 2000. Ed Graó.
La Gran Musica. Paso a paso. Vivaldi . Deutsche Grammophon. Ed. Poligram 1994.
RANDEL D Diccionario Harvard de la Música. Madrid,1999. Ed Alianza.
http://www.el_atril.com/partituras/Vivaldicontenido.htm
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/fotos/vivaldi.jpg
Documents i músiques
"Tormenta" |
NOTES
1. Música que persigue expresar o retratar una o más ideas, imágines o hechos no musicales. El compositor indica generalmente el “programa” por medio de un título o prefacio sugerentes, que pueden ser bastante vagos o especificarse y detallarse con más precisión.
RANDEL, D Diccionario Harvard de la Música. Madrid,1999. Ed Alianza. Pàg 828.
2. Veure Op. cit. Pàg 829.
3. Incloc tot el sonet de l’Hivern per llegir-lo sencer als alumnes malgrat que el primer moviment només utilitza un fragment.
4. Veure material adjunt.
5. Maravillas Díaz Gómez és Professora Titular de Didàctica de l'Expressió Musical de la Universitat del País Basc des de 1981. Actualment imparteix la seva docència en l'Especialitat de Mestres en Educació Musical. Ha dirigit Programes de Formació en Educació Musical (1990-1996). Directora del Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la seva Universitat (1992-1995). En l'actualitat és membre del Consell Assessor de la Música del Govern Basc. Ha participat com a professora invitada en nombroses trobades i Congressos Nacionals i Internacionals i col·laborat amb diverses Institucions. Així mateix, ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i és coautora de diversos llibres sobre Didàctica de la Música. Membre de l'equip directiu de la revistes Eufonia i Música, Arte y Proceso. En l'actualitat és la Presidenta de la SEM-EE (Societat per a l'educació Musical de l'Estat Espanyol) afiliada a la International Society for Music Education.
6. Audició nº 7 que podeu trobar en el CD de ALSINA i altres, Graó música 1. Barcelona 2000.
Pacte Nacional per a l'Educació: l'àmbit artístic
En aquests moments té lloc el debat curricular destinat a concloure en el Pacte Nacional per a l'educació.
http://www.gencat.net/educacio/debatcurricular
El document marc elaborat fins ara ha arribat a tots els centres en forma de llibre i també es troba penjada al web del departament. La música es troba inclosa en l'apartat referit a l'àmbit artístic i es pot descarregar en format PDF a l'adreça següent:
http://xtec.net/e13_debatcurricular/docs/4.artistic.pdf (134K).
El dilluns 27 de novembre es va convocar la sessió oberta de l'àmbit artístic i Boris Mir, coordinador del grup de treball, va assistir-hi a títol personal.
VI Jornades UB Setembre 2006
Des de l'any 1996 el Programa de Música de l'Institut d'Educació de la Universitat de Barcelona organitza a principis del mes de setembre i amb caràcter bianual les jornades de música. Les jornades estan adreçades als docents de música com activitat de formació i intercanvi d'experiències entre els professionals de Catalunya.
Les jornades tenen com objectiu tractar temàtiques concretes d'educació musical, oferint recursos, reflexions, tallers i experiències d'intercanvis.
El grup es planteja una possible participació a les VI Jornades del proper setembre.
-
Necessiteu el programa Acrobat Reader per poder visualitzar els documents.
- Actes de les I Jornades de Música 96
De caràcter general coincidint amb la implantació generalitzada de la Reforma
-
Actes de les II Jornades de Música 98
Les temàtiques tractades van ser: creativitat, mitjans de comunicació i interculturalisme. - Actes de les III Jornades de Música 00
Jornades monogràfiques al voltant de la música i els mitjans de comunicació.
- Actes de les IV Jornades de Música 02
Jornades monogràfiques al voltant de les músiques del món.
- Actes de les V Jornades de Música 04
Jornades monogràfiques sobre música i interdisciplinarietat.
Finalment el grup ha decidit no participar-hi col·lectivament donades les premures de temps i la necessitat de treballar més intensament a dins del propi grup.
- Actes de les I Jornades de Música 96
ACTUALITZACIÓ: els membres del grup hem assistit a les jornades. (Setembre 2006)
ESPAI MOODLE DE l'ICE
Espai destinat al treball i als projectes dels equips de personal formador de l'ICE de la UAB.
Podeu accedir lliurement als continguts, als seus fòrums i recursos, registrant-vos en la web.
Els membres del grup formen part del professorat ICE.
“Estratègies de gestió d'aula i mètodes interactius
Sessió de formació interna dedicada a les “Estratègies de gestió d'aula i mètodes interactius” a càrrec de Jordi de Manuel i Ramon Grau. La sessió ha tingut lloc als locals de l'ICE de L'Hospital de Sant Pau, a Barcelona. El grup de música hi ha assistit conviat.
Documents relacionats
“Col.laboració, aprenentatge cooperatiu i tutoria entre iguals"
Grup de treball de l'ICE de la UAB
Col.laboració, aprenentatge cooperatiu i tutoria entre iguals
Pàgina web amb recursos, materials, bibliografia i enllaços
a altres web.
“Gestió d'aula i avaluació”
Grup de treball de l'ICE de la UAB
RAMON GRAU Resum bases treball cooperatiu
RAMON GRAU Model didàctic a l'aula
Trobada d'Equips ICE de personal formador
Dissabte 11de febrer de les 9’30h del matí a les 17’30h de la tarda als locals de l’ICE de la UAB a Sant Pau ha tingut lloc la segona trobada general dels equips de personal formador.
La jornada ha constat del següent programa:
9’30 h. Ponència introductòria a càrrec del Sr. Carlos Gallego:
"Els reptes de la formació: de "les activitats a fer" a l'anàlisi de la pràctica. L'impacte d'allò que fem amb les representacions de l'aula.
10’30 h. Esmorzar .
11 h. Tallers simultanis duts a terme per quatre dels nostres Equips ICE:
. Educació Visual i Plàstica
. La cultura matemàtica de les persones
. Competència social, convivència i resolució de conflictes
. Tecnologies de la Informació, la comunicació i la cooperació
13’30 h. Dinar als locals de St. Pau. (a càrrec de l’ICE)
15 h. Exposició i reflexió a càrrec de la Sra. Olga Esteve i debat sobre els procediments i la trajectòria de les sessions dutes a termes en els quatre
tallers, amb la participació dels coordinadors de cadascun d’aquests.
 |
Asisteixen a títol personal Boris Mir i Jordi Raventòs. Participem al taller de cultura matemàtica de les persones (sic) que paradoxalment ens sembla el més interessant des del punt de vista metodològic i de treball a l'aula. El millor de la trobada: la conferència de Gallego i el treball en el taller de Cultura matemàtica. |
El perfil docent del professor de secundària
El grup es proposa elaborar un document sobre les competències bàsiques que hauria de tenir un professor de música de secundària.
Per a redactar el document hem utilitzat un WIKI, penjat en l'espai Moodle de la pàgina personal de Boris Mir.
El perfil docent del professor de secundària
[Aquest espai de treball NO és d'accès lliure]