Presentació
L'equip ICE de música es constitueix el curs 2005-2006 a partir d'un petit nucli de professors de secundària que havien compartit diferents activitats professionals, cursos de formació, pràcticums del CAP, etc.
Finalitat
El grup es proposa reflexionar sobre aspectes relacionats amb l'ensenyament de la música a l'ensenyament secundari. Al llarg del primer any de treball vam constituir el grup i vam abordar el tema de l'audició i el perfil docent del professorat de música. També vam assistir a jornades i a activitats relacionades amb la pedagogia musical. Podeu trobar una ressenya del nostre treball a l'arxiu del curs 2005/2006. El curs passat vam centrar la nostra acció en la reclamació i impugnació dels nous decrets. El Projecte de Decret proposava la reducció d’un 25% de l’assignació horària comuna de la matèria de música respecte de l’actual ordenació curricular (dues hores a primer cicle i dues hores a segon cicle). Aquesta reducció es materialitzava en dues hores a primer d’ESO i una sola hora a tercer d’ESO. En aquest espai web es recull la informació necessària per a conèixer la situació i com vam actuar per tal de sol·licitar del Departament d'Educació la reconsideració de l’assignació horària que estableix l’esborrany en favor d’un manteniment, com a mínim, de l’actual marc lectiu: dues hores de mitjana setmanal a primer curs i, també, dues hores de mitjana setmanal a tercer curs. Podeu consultar els detalls de les accions a l'arxiu del curs 2006-2007.
Aquest curs 2007/2008 ens proposem treballar a l'entorn dels nous currículums de música del batxillerat en la modalitat d'Arts i a preparar un curs de formació per a professors de música que impartirem el primer trimestre del curs 2008-2009.
ESPAI DE TREBALL DEL CURS 2007-2008
Membres del grup
El grup està format per Josep Maria Almacellas, Mercè Aranda, Begonya Folch, Jordi Raventòs, Josep Lluís Zaragozá i Boris Mir, que n'és el coordinador i responsable de l'espai web del grup. L'equip es troba sota la supervisió de Josep Masalles.
PACTE NACIONAL D'EDUCACIÓ: àmbits de la música a secundària
El document inicial proposa tres àmbits de coneixement i participació respecta a la música: l'escolta, la interpretació i la creació.
Aquests tres grans àmbits són alhora objectius i procediments, i és a través d'ells que l'educador posa en contacte l'alumnat amb la música. Esdevindran les eines que permetran el creixement individual a partir del fet musical.
Tots tres no poden evolucionar independentment, evolucionen de manera entrellaçada.
L'un reforça l'altre i tots tres conflueixen en la construcció de la sensibilitat i el pensament musicals de l'alumnat.
L'educador és qui ha de fer possible aquesta amalgama procurant que en les propostes d'activitats els nois i noies trobin punts de confluència entre les obres que escolten, les danses i cançons que interpreten i les creacions que fan. Des de l'escola s'ha de procurar que l'alumnat tinguin l'ocasió de mostrar tant les seves interpretacions com les seves creacions, en contextos dignes i aprofitant i creant canals de difusió.
L'escolta
L'escolta, individual o compartida, permet captar sensacions auditives, i també acostar-se i descobrir els ambients sonors i les músiques de tots els indrets i de diverses èpoques. És un dels pilars de l'activitat musical, un dels grans eixos en totes les etapes educatives. Ha d'estar present també en els moments d'interpretació i creació.
L'educació de l'escolta comporta l'educació de l'oïda, de l'audició interior, de la capacitat de percebre i distingir. L'escolta ens permet avançar en el coneixement de la música i en la discriminació i reconeixement dels elements que la formen.
L'educació de l'escolta esdevé també una eina de treball i coneixement d'un mateix; una eina per a iniciar la recerca d'una manera personal de viure la música, de forjar un criteri propi que avanci al llarg de tota la vida.
L'escola és un dels marcs idonis per a iniciar els nois i noies en l'escolta dins l'àmbit social. Assistir a concerts permet: descobrir les sensacions que es generen a partir d'una audició en directe, adquirir coneixements, participar en el protocol que implica l'assistència a un concert, conèixer les característiques dels edificis específics on es fa música, etc.
La interpretació
La interpretació requereix apropiar-se de les composicions fetes per un altre o per un mateix i fer-les sonar novament. En cada nova interpretació, prenent l'obra musical com a suport, es posa en funcionament quelcom personal de qui interpreta.
Per a interpretar la música calen un conjunt d'habilitats que totes les persones tenen en potència i que es desenvolupen en posar-les en joc. La interpretació necessita la sensibilitat dels qui interpreten i també la precisió motriu que permet l'execució precisa de la música. La comprensió i la consciència són elements imprescindibles en la recerca dels criteris més oportuns per a la interpretació musical.
La veu és l'instrument que tenim més a l'abast per a treballar la interpretació a l'escola; és l'instrument principal del nostre cos, el més personal i exclusiu de cada persona. La cançó, pilar fonamental en l'educació musical, esdevé una eina que ens permet tant el treball individual com el col·lectiu. El valor afegit de cantar de manera col·lectiva rau en el treball cooperatiu que actua com a element integrador i possibilita dur a terme experiències que hom sol no pot fer. A més de la veu, a l'escola també cal exercitar la interpretació a través d'instruments musicals que siguin adequats a l'edat dels nens.
Al llarg de l'etapa obligatòria, la interpretació musical s'ha d'anar adequant al creixement dels nois i noies. Des de l'etapa d'educació infantil, on l'emissió de sons precisos ja és un repte, fins a la interpretació de peces més complexes, hi ha un llarg camí en què l'educador l'ha d'acompanyar.
La creació, la composició és un altre vessant de participació i exploració del món sonor. La producció sonora —amb el cos, la veu, els instruments— pot ser un joc espontani o una experimentació amb l'objectiu de produir uns sons determinats. La improvisació ens permet entrar en la dinàmica de la creació immediata, i la creació, pròpiament dita, requereix una presa de decisions sobre els sons que s'han de produir, els matisos que es volen ressaltar, l'estructura que ha de prendre l'obra, etc.
En tots els casos es tracta de prendre el material sonor com una eina per a construir, jugar, combinar, variar, posant el so al servei d'allò que es vol exterioritzar i expressar. Tot aquest conjunt d'activitats permet posar en joc, de manera intencionada, el so i els elements que el formen.
Per als nois i noies, aquesta part representa una veritable trobada personal amb el món sonor, una porta oberta a l'expressió lliure, a la construcció de combinacions sonores amb finalitats lúdiques, expressives o estètiques.
Webs personals dels membres del grup
